Poesia
Spogliami,
disegna le mie forme di donna.
Avvolgimi,
coprimi con vesti colorate,
con ori generosi.
Fa’ di me il miglior paesaggio.
Lascia che ti faccia credere che io dorma
affinchè tu possa svegliarmi.
A me, quella vera,
circondami di sogni,
vestimi dei miei capelli,
con lustrini di passione estetica e audace.
Verniciami di desiderio,
senti la mia pelle solo guardandomi.
Guardami,
che mi lascio guardare;
come in un quadro di Gustav Klimt.
Despulla’m,
dibuixa les meves formes de dona.
Embolica’m,
amaga’m amb robes de colors,
amb daurats generosos.
Fes de mi el millor paisatge.
Deixa’m fer-te creure que dormo
perquè em puguis despertar.
A mi, que sóc de veritat,
rodeja’m de somnis,
vesteix-me amb els meus cabells,
amb lluentons de passió estètica i descarada.
Vernissa’m de desig,
sent la meva pell només mirant-me.
Mira’m,
que em deixo;
com en un quadre de Gustav Klimt.
In: La temperatura d'uns llavis (Ed. del Diari d'Andorra, 2002.
